Mapa

Per a tots aquells amants de la cartografía aquí una foto del nostre mapa de l'Aconcagua arribat recentment de Buenos Aires.

Així per destacar tenim un linea groga al marge inferior dret del mapa que si la seguim es bifurca (Confluencia). És el camí que va de Puente de Inca (Punt de la carretera entre Mendoza i Chile on et deixa el bus per entrar al parc) fins als camps base. El camí de la dreta de Confluencia et porta al camp base de la paret sud (la xunga) anomenat "plaza Francia" i el de la esquerra al camp base "normal" (Plaza de Mulas). Si seguim el camí veiem que volteja l'Aconcagua i ens porta fins al camp base de "plaza argentina" d'on surt la ruta dels polacs. També es pot anar de la paret sud a "plaza argentina" però al mapa posa "very dangerous route", és a dir "ruta muy peligrosa" en argentí.

Suposo que durant els quinze (per dir algu) dies d'aclimatació tindrem temps de conèixens tots els racons i raconets ara fotografiats i que d'aquí nou o deu dies es convertiran en casa nostra.

Per fer-se una idea de les distàncies la foto fa 43x32cm que representa un rectangle de 21.5 per 16km a la realitat.

Copteru

Amb cada cop menys dies per assaborir pizzes, hagüen daz, jugar a la Xbox 360 i veure pel·lícules et veus propulsat cap a dies d'aproximació a un camp base on hauràs de preparar-te per una de les "pillades" més grans de la teva vida.

Una patejada del mil fins al camp base, més patejada fins al camp base "2" d'on surt la ruta del Polacs, tot a entre 3000 i 5000m sobre el nivell del mar. Llavors, un cop a punt, 1962m més fins al pic i després tornar. Diuen que l'Aconcagua és "el petit 8000" ja que l'esforç necessari per pujar al seu pic és similar a una muntanya d'aquesta alçada, però bé, això ja es veurà...

Ara és moment de acabar de lligar coses. Amb quaranta quilos de material direcció a Mendoza l'acte de "fe" esperant que al arribar allà estigui tot intacte és brutal. Si no tenim les tendes i les botes a Mendoza la expe només haurà durat 24h.

També cal lligar que més agafar, comptant que podem portar 20kg més per cap i la motxilla de mà. Potser un punt clau és la roba i les temperatures extremes que podem trobar allà.

Per últim, navegant avui per internet, llegeixes que un punt a tenir en compte és que pot ser útil que el consulat general de Mendoza (el consulat espanyol) sàpiga que hi anem, i què hi anem a fer. Un simple correu al migdia amb dates, lloc on serem, telèfon de contacte i el d'un familiar per si passa alguna cosa i de seguida et responen. Tot lligat, ja estem localitzats i a sobre t'informen de com està la cosa allà.

En el nostre cas no hi ha helicòpter de rescat i no saben quan n'hi tornarà a haver.

Vacunes

11 dies per pillar un avió, a una d'aquelles hores de la matinada en que el món encara és un full en blanc i Deu tot just es lleva per prendre un cafè mentre ho dibuixa tot de nou, i travessar milers de kilòmetres d'oceà fins a Buenos aires.

Diuen que per viatjar per Chile i Argentina no cal vacunar-se de res, actualitzar la antitetànica i a descobrir món. Si per una d'aquelles coses vas per llocs "rurals" no està de més la del còlera, hepatitis A i B i la del tifus.

Cal dir que un dels avantatges d'haver sortit anteriorment del primer món és que ja saps on has d'anar per posar-te'les, que necessites mínim un mes de marge per quedar immunitzat, i que has de demanar hora amb temps perquè la moda ara és viatjar a llocs llunyans i plens de malalties "exòtiques" i hi ha bastanta gent que pensa com tu. L'altre avantatge d'haver viatjat abans és que moltes vacunes ja les "portes posades" i no t'has de preocupar d'aquest tema fins que descobreixes que moltes "caduquen" cada cert temps.
Si a sobre el que et vacuna és un incompetent hauràs recorregut quaranta kilòmetres fins a un hospital, t'hauràs gastat una pasta en les vacunes i a sobre tornaràs a casa sense tenir totes les que tu creies necessitar, però que el bon "vacunador" ha pensat que eren inútils...

- ¡Sempre podràs anar al CAP a posar-te-la si no la tens!

La gràcia és que al anar al CAP et diuen amb bones paraules que sanitat no et posarà la vacuna ja que si te'n vas a un país "tercermundista" és perquè et dóna la puta gana i que, ho rentes lavabos i la cosa es torna un "risc laboral" o que et donguin pel cul i fas servir preservatius per no pillar la l'Hepatitis B.

A part la vacuna també podria ser inútil ja que potser has entrat en contacte amb l'agent del qual et vols protegir anteriorment, sense saber-ho, i ja estàs immunitzat. Així que en compte de punxar-te potser val més la pena fer-te una prova de "marcadors" per veure si se la poden estalviar.

Kilos i kilos

Un cop t'has gastat milers d'euros en material, milers d'euros en bitlles d'avió i tens estalviats milers d'euros més per pagar peatges, entrades al parc de l'Aconcagua, transport, alcohol, combustible, menjar,...

...encara et queden per pagar milers d'euros més por portar tot el material necessari per a la expedició a l'altre punta del món.

Al comprar els bitllets d'avió (vagis on vagis) és curiós que si portes pals de golf a la motxilla, segurament el sobrepés d'equipatge et sortirà gratuït. És una d'aquelles coses que fan els països per afavorir el turisme de "qualitat", o el que és el mateix, obrir portes a la gent amb pasta.

Com que està demostrat que els alpinistes i escaladors, tot i tenir un material que flipes de car, no tenim mai un duro, aquesta facilitat per carregar pes a l'avió no ens la ofereixen, i l'únic que podem fer és pagar una brutalitat d'euros per cada quilo de més.

Al llibre de com muntar expes d'això en parla i comenta de pillar avions "acostumats" a tractar amb aquest tipus d'activitats, ja que tenen preus més raonables. Com que això és una d'aquelles coses que llegeixes després d'organitzar-ho tot, i que sonen molt bé però que ja em diràs quina puta companyia tracta amb expes, t'has de buscar la vida.

La cosa és simple. Per quatre dies als Alps portàvem 40 quilos de material. Per a una estada a dos mil i pico metres més amunt, set vegades més llarga calculem que en portarem una vuitantena.

L'avió normalment són vint per cap, per tant quaranta, i la resta seria "extra". Fent el simple càlcul de 40 quilos per 40 €/quilo, que ens deixa la companyia després de presentar una sol·licitut de sobre equipatge, tenim un plus de 1600€.

El preu desorbitat fa que busquem altres alternatives, DHL, fedex,... i tot i que el preu es redueix una mica (1200€), la cosa no deixa de ser preocupant.

Opció correus. Pots enviar fins a vint quilos per paquet per menys de cinc euros el quilo, més quinze per despesa general. Triga uns vint dies (diuen que dotze però que potser més) i un cop a lloc només has de recollir-los.

Amb el menjar i similars és mirar que surt més econòmic, comprar-lo aquí i enviar-lo o comprar-lo allà.

Reality bath

Títol agosarat però que defineix els últims mesos de expe(pre)paració, extret del nom d'una d'aquelles vies d'escalada que està a l'abast d'una minoria... Potser aquest és un dels pocs avantatges de fer un blog en català, el fet de que el llegirà tanta poca gent que no t'has de preocupar massa pel que hi dius.

Fa uns mesos, al engegar el projecte, tot era una paranoia, idees...

...samarretes, encenedors, preservatius amb el logo de la moguda, diaris, una peli, espònsors, wisky al camp base, el nostre nom a un carrer, descomptes a les botigues,...

... i la veritat és que tot això importa una merda a la majoria, com moltes altres coses que a mi m'importen una merda igual, on molts s'hi deixen el cul i que potser tenen més sentit que pujar un pilot de pedra i neu.

Mirat fredament tenim entre mans un projecte petit. Anem un país on podem parlar la llegua de l'imperi que tots ens entendrem, pujarem un pic que ha sigut pujat vàries vegades corriguent, i que, tot i que cada any hi ha algú que la llepa allà dalt, no presenta masses dificultat, i menys a l'estiu. L'únic problema és la pasta i organitzar-ho, i al final en els dos casos t'has de buscar la vida. Per organitzar-ho temps, telèfon i Internet per un tub. Els argentins no contesten un miserable mail. La pasta o la tens, o et quedes a casa o la lies i al final et quedes a casa havent perdut dos mil "eurinus" en reserves i històries. No pots organitzar-ho tot contant amb aportacions externes... són mínimes, potser no arriben al 10% del cost total (ja es veurà al tornar i quadrar les despeses).

Però el que si que és cert és que aquest blog manté dues de les seves principal funcions que l'hi vam voler donar al crear-lo. Tenir un lloc on poder penjar info des de argentina (si trobem WiFi o similar) i que tots aquells que es plantejaven sortir a pujar un muntanyot llunyà, trobessin un cas pràctic per fer-se una idea de la història.

L'avantatge de no portar un logo de "passameful" o "perrosky" a l'esquena és que no em de mirar que diem o no, bàsicament ens podem "cagar en tot" i que si ens ratllem a 300m del cim (o a 300m del camp base) no tindrem ningú que ens dongui pel sac al tornar a casa.