Títol agosarat però que defineix els últims mesos de expe(pre)paració, extret del nom d'una d'aquelles vies d'escalada que està a l'abast d'una minoria... Potser aquest és un dels pocs avantatges de fer un blog en català, el fet de que el llegirà tanta poca gent que no t'has de preocupar massa pel que hi dius.
Fa uns mesos, al engegar el projecte, tot era una paranoia, idees...
...samarretes, encenedors, preservatius amb el logo de la moguda, diaris, una peli, espònsors, wisky al camp base, el nostre nom a un carrer, descomptes a les botigues,...
... i la veritat és que tot això importa una merda a la majoria, com moltes altres coses que a mi m'importen una merda igual, on molts s'hi deixen el cul i que potser tenen més sentit que pujar un pilot de pedra i neu.
Mirat fredament tenim entre mans un projecte petit. Anem un país on podem parlar la llegua de l'imperi que tots ens entendrem, pujarem un pic que ha sigut pujat vàries vegades corriguent, i que, tot i que cada any hi ha algú que la llepa allà dalt, no presenta masses dificultat, i menys a l'estiu. L'únic problema és la pasta i organitzar-ho, i al final en els dos casos t'has de buscar la vida. Per organitzar-ho temps, telèfon i Internet per un tub. Els argentins no contesten un miserable mail. La pasta o la tens, o et quedes a casa o la lies i al final et quedes a casa havent perdut dos mil "eurinus" en reserves i històries. No pots organitzar-ho tot contant amb aportacions externes... són mínimes, potser no arriben al 10% del cost total (ja es veurà al tornar i quadrar les despeses).
Però el que si que és cert és que aquest blog manté dues de les seves principal funcions que l'hi vam voler donar al crear-lo. Tenir un lloc on poder penjar info des de argentina (si trobem WiFi o similar) i que tots aquells que es plantejaven sortir a pujar un muntanyot llunyà, trobessin un cas pràctic per fer-se una idea de la història.
L'avantatge de no portar un logo de "passameful" o "perrosky" a l'esquena és que no em de mirar que diem o no, bàsicament ens podem "cagar en tot" i que si ens ratllem a 300m del cim (o a 300m del camp base) no tindrem ningú que ens dongui pel sac al tornar a casa.
Fa uns mesos, al engegar el projecte, tot era una paranoia, idees...
...samarretes, encenedors, preservatius amb el logo de la moguda, diaris, una peli, espònsors, wisky al camp base, el nostre nom a un carrer, descomptes a les botigues,...
... i la veritat és que tot això importa una merda a la majoria, com moltes altres coses que a mi m'importen una merda igual, on molts s'hi deixen el cul i que potser tenen més sentit que pujar un pilot de pedra i neu.
Mirat fredament tenim entre mans un projecte petit. Anem un país on podem parlar la llegua de l'imperi que tots ens entendrem, pujarem un pic que ha sigut pujat vàries vegades corriguent, i que, tot i que cada any hi ha algú que la llepa allà dalt, no presenta masses dificultat, i menys a l'estiu. L'únic problema és la pasta i organitzar-ho, i al final en els dos casos t'has de buscar la vida. Per organitzar-ho temps, telèfon i Internet per un tub. Els argentins no contesten un miserable mail. La pasta o la tens, o et quedes a casa o la lies i al final et quedes a casa havent perdut dos mil "eurinus" en reserves i històries. No pots organitzar-ho tot contant amb aportacions externes... són mínimes, potser no arriben al 10% del cost total (ja es veurà al tornar i quadrar les despeses).
Però el que si que és cert és que aquest blog manté dues de les seves principal funcions que l'hi vam voler donar al crear-lo. Tenir un lloc on poder penjar info des de argentina (si trobem WiFi o similar) i que tots aquells que es plantejaven sortir a pujar un muntanyot llunyà, trobessin un cas pràctic per fer-se una idea de la història.
L'avantatge de no portar un logo de "passameful" o "perrosky" a l'esquena és que no em de mirar que diem o no, bàsicament ens podem "cagar en tot" i que si ens ratllem a 300m del cim (o a 300m del camp base) no tindrem ningú que ens dongui pel sac al tornar a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada