Calafate!!!!!!!!!!!

Catalanes, esos que quieren un país, dentro de otro país!!!!????

Este apartado en lengua latina, va por todos aquellos amigos hechos en Argentina (que no son pocos), y que se pierden un poco con el catalán. Para los amigos Catalanes, lo sentimos, pero dejaremos nuestra lengua materna para que nos podamos entender todos, aún que nos parezca raro comunicarnos así.

Estamos en Bariloche. Salimos de Mendoza el 29 a la 1h de la madrugada y llegamos a Malargüe a las 5h. Martín flipó un poco... dormimos unas horas y a las 11h nos levantamos, reservamos en Barioche y salimos de nuevo con el coche sobre las 12. Después de unas 10h de conducción, calor, mucho desierto, pocas curvas, i un bocata-mortadela que daba miedo, passado un control policial llegamos a la tierra de los lagos.

Hemos recorrido 1260km, nos quedan unos 2000km hasta Calafate más los de volver. De momento no hay Hostel tan familiar como el vuestro de campo base, aúnque no hemos tenido mucho tiempo para disfrutar en Malargüe.

Mañana por la mañana relax y luego a seguir bajando.

Tenemos poco tiempo y los kilómetros son muchos, aún asi os llevamos con nosotros.

RN 40

Veient que des de la finalització de l'expe Aconcagua les visites del blog no augmenten massa, em decidit que potser és una bona opció seguir relatant les nostres aventures sud-sud Americanes.

Amb "petits" problemes en la recuperació del material de l'expe (nosaltres fa dos dies que som aquí Mendoza i els petates no han d'arribar fins avui a les 19h), la nostre sortida cap al "cul del món" s'ha retrasat i el cost del cotxe es quadriplica, degut a la temporada alta de merda. De les 9h que teniem que sortir, la cosa passa a les 19h, moment en que marxarem a Malargüe a 400km d'aquí. Gasolina a muerte, cafeïna en vena i més de 3000km d'anada amb els corresponents de tornada a recòrrer abans del 8 de Gener a les 17h de la tarda, ja que a les 19h pillem bus a Buenos Aires, per pillar l'avió el dia següent i tornar a Catalunya.

Info de la ruta i links a:

http://es.wikipedia.org/wiki/Ruta_Nacional_40_(Argentina)

Nova etapa

Amb 600g de carn al nostre estòmac i una mica de syrah, la idea ara és llogar aquesta tarda un cotxe i fer la mítica RN40 que travessa la patagònia en 10 dies i escalar-la en gel. L'aventura Ackon-Cahuak ha acabat, no tant bé com voldriem, però per ser la primera expe nostre, sense suport aliè (a part de mules i el que podiem espiar de guies), pringant com cabrons, arribar a 6500 i 6600m no està gens malament.

D'anar amb guies a anar sol hi ha un pas enorme, i de la seguretat absoluta de fer cim (o gairebé absoluta) d'una empressa que cada any posa X pavus al cim, a provar-ho tinguent uns pocs cims d'Alps, Pirineus i Atles, tinguent que lluitar per allò més bàsic... la cosa canvia i molt.

Vam pringar mazo i la veritat és que a Mendoza molts flipen per com feiem les coses. Encara avui xerravem amb expes que marxaven i ens demanaven consells, ajudant a l'empressa a vendre més material del que tocava a la seva botiga.

Demà, si tot va bé marxem cap al sud, molt al sud de l'hemisferi amb el mateix nom. Ara el blog ja perd la seva funció dons l'aconcagua ja ha acabat, però bé, potser seguin actualitzant amb el que ens passa durant el nou projecte. Ara per ara em de trobar un cotxe.

PATAGONIA!!!!!

Baixada

A les 8h sona l'alarma. Recollim el poc que ens falta, pleguem la tenda i a les 9:30h sortim de plaza de Mulas. Una vintena llarga de kilòmetres ens separen de la sortida del parc. Sorra, pedra, herba,... tot tipus de terreny que ens tritura els peus durant les 6h que fem durar la baixada (per pujar en són 12h).

Arribem al punt de control de Horcones, entreguem els papers del parc i fem temps mentre esperem el "transfer" que ens portarà a Mendoza. Mengem un parell de barretes de xocolata (rotllo "huesitos"), que representem els nostre esmorzar i dinar. Ens reservem pel sopar, tot i que tampoc tenim massa gana.

A les 17h sortim i arribem a les 19h i algu. Al Hostel som rebuts de puta mare. Cervessa gratis pels andinistes! Ens dutxem de veritat per primer cop en 13 dies, dos cops. Els petates amb totes les nostres coses arribaran demà, de moment ens arreglem amb una muda que portavem a sobre i una altre que teniem guardada a l'Alberg. Seguim amb les mateixes botes.

Amb ampolles enormes als peus ens arrosseguem bastants carrers fins al "tablao", on segons la lonely fan els millors "lomitos" de Mendoza. Per 20€ (els dos) ens fotem un lomito i mig de la òstia per cap (entrepà de bistec amb ou, formatge, tomata, bacó,...) i una ampolla de Malbec/merlot, que no mata massa, aigua i conga-cola.

Al tornar a l'Hostel, amb taxi, farts de patir com cabrons caminant inútilment amb els peus trinxats, ens despedim de la expe amb la qual vam compartir bastants dies de camp base, atac, i baixada, que estaven fent "l'últim" sopar a l'Hostel abans de tornar a casa.

Demà relax i a provar el "bife de chorizo" (bistec totxo) de 600g del restaurant "Facundo"... Carne!

VICTÒRIA...

... de la muntanya i derrota i retirada per part nostre.

Sortim de Berlín a les 5:15h de la matinada. Fot una fred del mil. Primera capa fineta, després una tèrmica, un polar de la òstia (el prototip va ser utilitzat en una expe polar per al "Filo de lo Imposible") i el gore-tex. De pantalons, primera capa, una capa de polar i el Hyvent de north face. Manoples i koflach amb uns lorpen de mitjons.

Comencem a pujar, a l'altura de piedras blancas fem un stop i beguem una mica. Les begudes van dins les butxaques del polar perquè no es congelin ràpidament. La condensació formada entre el gore i el polar es glaça al obrir la cremallera per treure el nalguene amb "jugo" (Tang). Regalimen unes gotes sobre el gore-tex i es congelen de cop.

Segum pujant, jo no em trobo massa bé, el meu ritme és lent. Aviat tots els que teniem redera ens adelanten. Prop dels 6300m comencen arcades, fins al refugi "Independencia" (6500m) en el que faig un pensament i abandono.

En Tigi segueix mentre jo aprofito una guia amb un client que baixen per no tindre que preocupar-me massa del camí. Mentre retorno a Berlín, en Tigi, sol, segueix la ascenció, el "gran acarreo" i arriba a la "cueva" a 6600m, just on comença la part final de la pujada "la canaleta" i el "filo del guanaco". Dubta, un sonat de vermell amb una petaca de wisky, drogues a pinyón i perilla l'hi diu que vagi amb ell, que ell va al cim i baixa pels polacs cap a "Plaza Argentina". Per altre banda un altre pavu l'hi diu que si segueix tal i com està "morirà a la muntanya". El xaval passa tres hores "acarreo" amunt i aball sense ningú al qui afegir-se per acabar els pocs centenars de metres que l'hi falten fins els desitjats 6962. Al final baixa amb la expe de la nostre empressa, aprofitant el seu descens.

Jo arribo a mules a les 17h fart de tenir mal de cap a Berlín, en Tigi arriba sobre les 20h. L'endemà arreglem papers per sortir, hi havia proposta d'aprofitar els 9 dies sobrants de permís per probar la dels "Polacs", idea original de l'expe, amb uns nous companys fets al camp base, però el temps canvia i sudem. Revisió del metge, m'osculta els pulmons i "troba" líquid, edema pulmonar, segurament pillat a Berlín i que s'anirà reabsorbint al perdre altura. Evacuació, però res de baixar amb còpteru (que ja n'hi havia), ni amb mules, a pota. 700 pesos de permís i el rescat el faig jo mateix, simplement em donen un paper per si haig d'anar al metge poder passar la factrura a la fe"cc"deració.

Lliguem lo de les basures, les bosses negres per guardar les depossicions als camps d'altura i farts de liofilitzats i carn de "pot", amb més arcades només de pensar en el següent àpat, pensem en un futur millor ple de carn, vi, lomitos, internet,...

Demà, dia 26, tornem al món real. A la puta merda l'Aconcagua!

Expedició (EXPE)

El dia 13 entrem al parc, check-in a Horcones (2800m). Ens donen boses d'escombraries per emplenar de merda. Si les perdem tenim dues opcions, pagar 100$ per cada bossa perduda, o que el guardaparques ens mati. Optem per la segona opció sense dubtar-ho.

Un cop fets els tràmits corresponents, entrem al parc i pujem a Confluencia (3300m), 2:30h. Allà trobem la típica imatge de camp base: carpes i carpes enormes, tendes escampades per arreu. Contactem amb la nostre empressa de mules i ens indiquen on tenim lababos, on podem muntar la tenda i on tenim la "carpa" menjador per cuinar-hi.

Pasem allà tres nits i aprofitem per fer una caminadeta a "plaza Francia", d'on surten les expes cap a la cara sud (la punky), impresiona tot i que creiem que l'hi falta gel per fer-la bé. Cal dir que la gent farda del treking fins a Francia però el que no sabem és que es queden a meitat de camí, a un mirador de merda que hi ha bastant abans. És normal que després els temps no ens quadrin si la penya es queda a 45min-1h d'on toca.

De confluencia pujem a Mulas (4300m). La òstia, quan pensavem que ja hi arribavem després de 4h patejant ens diuen que estema mig camí. La puta piedra Ibañez. Al final arribem a la "cuesta brava", que jo l'hin diria "cuesta un huevo", i arribem al camp base definitiu.

Lo mismo, lababos (aquests consten d'un forat on hi ha tota la merda acomulada i la qual podies mirar fixament mentre orinaves, i el qual algú fent-ho hi va "perdre" unes oakley... ¡Hey tiu unes oakley amb la merda... les pillem?!), on podiem plantar la tenda, la tenda menjador... Pasem de nou pel check in dels guardaparques i nou exàmen mèdic. Saturació d'oxigen a la sang, pols, tensió i oscultacions dels pulmons.

Aquí pasem de nou tres nits, i aprofitem per fer un transport de material a "Nido de Cóndores" (5400m), la tenda i jalu per cinc dies.

El dia 21 ens instal·lem a Còndores, sudant del camp 1 "Plaza Canadá". També hi passem tres nits. Ara en una tenda de dos places (al CB era de 3), i fonent neu com cabrons per beure i alimentar-nos. Aquí començem a estar fins la polla de l'expe, volem sortir de la muntanya d'una puta vegada.

El 23 pujem a Berlín (5980m) per fer la nit i atacar el cim en el que pot ser lúltim dia de bon temps en dies. El 24 a les 3:45h ens despèrtem, fonem 2l de neu per beure i ens posem tota la roba que tenim a sobre per soportar la fred de fora. A dins la tenda estem a -10ºC.

A les 5h i poc sortim cap a piedras blancas i el cim.

Campo Base

Ja portem 6 dies dins del parc, en 14 ens foten fora. De penitentes pujem a Confluencia on pasem tres nits. Després cap a plaza de mulas (4300m), aquí fem dos nits i pugem al camp d'altura 2 (Nido de Cóndores 5400m) on plantem una tenda i deixem menjar per 5 dies. Demà hi pujem de nou a passar dues nits i aclimatar. Dps cap al camp 3 (Berlín 5800m) i si tot va bé atac al cim. En cinc o sis dies ja podem ser abaix de nou i per cap d'any al Hostel de Mendoza.

Aquí claven 15€ per 15 min de internet així que no sabreu massa més de nosaltres fins a principis d'any.

Tot bé.

Mendo-3

Seguint amb la rutina d'en Tigi sobant i jo avorrit, m'apodero de nou del pc de l'Hostel i un cop vistes totes les webs habituals, per cert a nevat no al pirineu? GEEEEEEEL...!!!!!!, ja s'ha escalat algu no? Mola, tornant al Pedra!

..dons per on anava, vistes les webs i amb un tant de ressaca d'ahir penjo quelcom al blog.

No sé si on ens vam veure immersos fa una desena d'hores va ser un "anticipo" de la mítica "BBq party" dels divendres (a la guia lonely en parla) que es fa setmanalment a l'hostel (i que no podrem veure per tema calendari), on ve gent de tots els hostels dels voltants a participar-hi, però la cosa no va estar pas malalament com a despedida de la civilització per uns dies. Estàs sopant tranquil·lament i de cop et veus en una mega taula amb tot de penya beguent cerveses de litre on et van donant menjar... i ja se sap, com a persones amb una certa educació que intenta integrar-se al màxim al nou país on ens trobem no vam poder dir que no al tema, i als nostres "bifes" (bistecs) i vinatxu (Sirah del 2005) que ja teniem hi vam poder acompanyar uns "Choripan", entrepanots de xoriç i més vi.

Tot i això la expe segueix i al final no tenim transfer fins el dia 14, per tant toca patejar amb l'avantatge que la cosa ens sortirà quatre vegades més barata. Marxem a a les 15h si el colega s'arriba a despertar en algún moment del dia, així que per fi! podrem veure l'Aconcagua i perdre tot aquest pes que em anat guanyant les últimes setmanes per tal d'arribar prims a casa i no desaparèixer de sobte un dia al camp base, consumits pel nostre propi metabolisme.

Pos res vai a despertar a aquell i a dutxar-me per últim cop en una desena de dies.

I recordeu... No a las drogas!

Òstia, ara que parlem de drogues! Aquí tenen aspirina i paracetamol amb cafeïna a muerte (Aspiricafeïna o una polla així es diu)... i jo quan vai anar a la framacia de Figueres demanant cafeïna a pinyón em van tractar de yonki.

Hijos de puta!

Mendoza 2

Res, fai una mica de temps mentre en Tigi la soba i obren les botigues. Ja ho tenim tot, maletes i petates amb tot el material. L'únic problerma és que els putus alemans de lufthansa m'han tornat la north face feta una merda. Fills de puta! 180€ de motxilla rajada i plena de grasa. Després del blog els enviarè un mail cagant-me ens ells.

Les mules i tota la paranoia surt per 90€ (360 pesos aprox), els bus fins al parc per 35€ cadascú, són 15€ menys (per cap) que el que vam gastar de Buenos aires a Mendoza (parlem de 174km comparat amb 1050km on a sobre et donen jalu i alcohol) , però per justificar la clavada diuen que sino tens 8km de pujada de la muerte des de on et deixaria el bus normal fins on els guardes et demanen el permís d'entrada al parc. En canvi ells et follen però et deixen davant el control... Patejar a la muntanya? Una merda! al final paguem com bons alpinistes.

Al final a tot el que portavem ja a sobre (90kg) hi sumem jalu per 20 dies, 10 bombones de gas, uns 3l de gasofia per la "bomba" del multifuel i algún que altre producte de higiene per si un cas. Quatre coses que acabarem de comprar en unes hores i demà a les 6h suposo que ja sortirà el bus (el transfer) cap al parc provincial.

Pinta bé ens diuen que al camp base hi ha una zona boulder, una glacera on punxar els piolos,.. les escales mecàniques, l'F18, les noies, el telefèric,... suposo que serà com pujar a Montserrat.

Tot i que a Mendoza ja no ens tanquen als taxis, l'hostel està ple de valles per tot arreu (és com una gàbia, rotllo els primers capítols de la tercera temporada perdidos, per cert aquí les tenen per 30€, tot i que segurament són en sudaka...), tenim "@" i no hem de teclejar Alt+64 cada cop i fem acudits d'immolar-nos amb les 10 bombones de gas pel carrer. La cosa no té massa més. Tot ha anat més lent del que pensavem però amb una mica de sort podrem passar el cap d'any a l'hostel (si demà marxem ens fan fora el dia 1), després ens quedarien 7 dies per intentar arribar a la Patagonia...Tot i que tot aixó ja es veurà.

La cosa ara per ara és que ens n'anem sortint de tots els imprevistos i de la falta gairebé total de planificació amb la que vam arribar aquí.

D1d1.

Mendoza

Uri, si, estan a Frankfurt.

La cosa és que avui en les han enviat a Mendoza i ara estem a l'aeroport d'aquesta ciutat esperant-les. Arriben en 45min i fem temps a un altre "ciber".

Els petates han arribat, ja en tenim un (Tigi: krinyo, vas fer bona feina, el meu petate ha arribat de puta mareeee, merci amorrr) i demà veurem com està l'altre. Els de l'Aduana els mola obrir coses i com no portavem la clau d'un candau ho hem tingut que deixar per un altre dia.

De novetats, els omni-bus de nit (la suite) són de puta mare (TIGI: Que consti que jo no he dormit bé, ma cagun deu, vale, sóc un finolis, ja ma costa dormir al meu llit, nomes falta q ara de bones a primeres ma sovi en bus de piiii, estava bé,pero ehh), pots ficar el seient horitzontal, tens sopar, copa (guisky argentí guarro), un bombonet (de xocolata) i a les 7:30h del matí et porten l'esmorzar de guays. El mite de la noia assafata s'ha destruit però bé, el noi era simpàtic i mai ens va arribar a tirar res de líquid per sobre TIGI: pels que podeu malpensar, el norbert vol dir que no li vam caure prou malament com pq ens tires el te per damunt, es que si no estigues joo, aixo sería una casa de putes :)).

Un cop a la terra dels vins, la cosa ha sigut buscar un hostel. La gràcia és que n'em trobat un d'escaladors (campo base, Av Mitre 941), per tant tota la penya d'allà està girada, i molts ens expliquem com han tornat vençuts de l'aconcagua. Mola, de moment som la "esperança del lloc" i ja ens han batejat com els "punkys de Barcelona". A part el "jefecillo" del lloc ja ens ha montat mitja expe tot i que no en sabem el preu, mules, tenda menjador, aigua, noies de divuit anys verges, alcohol, escales mecàniques fins al camp 2, després pujada al pic amb telefèric, un F18 per si ens han d'evacuar,... Els tius s'enrrollen que te cagues!

Demà toca repartir material de nou, carregar mules i entrar al parc abans de les 18h.

Així dons els següents dies estarem fent feina, fins que ens fotin fora del parc (literalment) ja que caducarà el nostre permís. Allà al no tenir internet ni pc's, és possible que no poguem comunicar-nos amb el món fins que sortim. Aixó si, estaría de puta mare que anesiu deixant els vostres comentaris, joder, no estarà malament arribar aqui a la terra i veure que la penya es comunica.

Aconcagua, muerte morir!

Buenos Aires

Esta entrada va en castellano o argentino (según se mire) por el primer compañero de viaje encontrado en nuestra aventura. Trece horas de vuelo intercontinental dan para mucho: ver una peli ( o cinco,... ratatouille, Mr bean, la "teta-jones" cocinando, los fantastic 4 y transformers), comer e ir al baño y andar para evitar problemas con la sangre y trombos y tal (conocido como "síndrome de la clase turista").

Otra utilidad a este medio dia largo de vuelo es conecer gente. En nustro caso Silvio, un buen compañero quién nos aconsejó sobre lo que encontraríamos al aterrizar, donde poder cambiar moneda, dormir, por donde no ir de noche,...

Silvio estamos en Buenos Aires sin maletas!!... como todos los que veníamos de Barcelona las tenemos en Frankfurt. Al final cojemos un taxi, el taxista nos encierra detrás por precaución. Llegamos a Retiro pero sin buses que salgan a Mendoza. Llamamos a Hoteles, a información de buses,... sin saber si dormir en la estación y agarrar el primer transporte o dormir en hotel y agarrar el último, está todo lleno. Tenemos miedo de salir de la cafeteria de la estación.

Al final encontramos libre el hotel "principado", dormimos hasta las 12 y buscamos este ciber para actualizar el blog y hacer tiempo hasta la tarde, a las 20h nos vamos a Mendoza, en una "suite", y mañana a seguir con la aventura. Hoy relax, "cibers" y mirar tiendas.

Pues nada solo falta decir un "hasta otra, nos vemos a la vuelta" y un "Xavalots, com deia un guia argentí de la expe del 91 de la jonquera... "A la montaña? vosotros tenéis que follar, no ir a la montaña!!!""

Pos eso a xuscar-la!

Cap viatge és perillòs per qui diu adéu des de la riba

8 hores per pujar a l'avió i demà a aquesta hora ja serem a Buenos aires on començarà tota la moguda. L'últim sopar japonés de l'any, l'última nit en la comoditat d'un llit, una dutxa calenta, aigua corrent,...

Últim dia utilitzat en embotir el material a les motxilles, intentant no sobrepassar els 40kg que podrem portar en total, acabant de comprar coses, fent llistes de medicaments, posant pelis i jocs a la psp,.. tot enmig d'un pont de merda (pels qui em de comprar coses) i que maleeixes a cada instant els últims sis mesos en què ho podies haver lligat tot de sobres.

A partir d'ara la actualització del blog és incerta, potser ho podrem fer des de el camp base o potser ho haurà de fer algun conegut a partir de trucades o sms, ja es veurà, de moment només tenim clares dues coses:

De pensar una idea a estar a poques hores de materialitzar-la hi ha un pas enorme. És com saltar en paracaigudes, no penses, et deixes portar i al final quan reacciones estàs caient durant 50 segons, a un ou de kilòmetres per hora a 4000m del terra.

L'altre és que tenim entre mans una oportunitat que molts tant sols poden somiar i som veritablement afortunats de poder-nos encarar a un 7000m, de la manera que ara mateix tenim pensat: dues persones, de la manera més independent possible i tot fet per nosaltres.

Així dons, amb una ampolla de vi blanc corrent ara mateix per les meves venes, l'estómac a rebentar de sushi, tres euros al compte corrent i sis mesos a l'esquena preparant tot això només puc dir un ¡A la mierda, i fins d'aquí un mes!

A cuidar-se!