Mendozinos y Mendozinas!!!!!!!

Ja som a Medoza, vam arribar ahir sobre la 1h després de fer com 1400km de carretera des de Madryn. El cotxe ha passat la "revisió" de la Hertz i ens han tornat la fiança. MOLA!

Pos nà, ja s'acaba tot plegat i ja estem fent petates per enviar de nou. En tigi m'ha demanat que posi les dades del vol per a qui l'hi toqui anar-lo a buscar.

Sortim de Frankfurt a les 16h

Arribem a Barna a les 17:55h

El vol (si no recordo malament) és el LH 4458

Ens veiem!

RN 3

Després de visitar Calafate, Chalten, fem 288km de pista i anem a veure l'Atlàntic per pillar la ruta 3 fins a Puerto Madryn (on som ara) per tornar a Mendoza.

Després de veure el glaciar Perito Moreno, el monte Fitz Roy i beure cervesa artesanal, ja tornem. Al final res de gel perquè feia massa vent com per seguir fins la paret de gel.

Més kilòmetres, amb un paissatge inalterable de desert i matolls, guanacos, argentins que només saben conduir en línia recta i es perden quan hi han corbes... Atención, curva peligrosa!!!! i 300m dps penses... quina "curva"? És tot maleïdament recte!!!!!!

Pos res, a la mierda, ens veiem en 4 dies el 10 (dijous) a les 17:30h al vol que ve de Frankfurt.

Seguirem informant.

Com va el Pedra, i Boí, tenen gel ja? Molt? MUERTEEEEEEEE!!!!!!!!!!!!!!!!!

Atropella ese conejo!!!!!!

Salimos de Bariloche después de provar un xocolate con crema y un submarino. Vamos hacia Esquel. El Hostel Tango-inn no nos convence, "frio" y con demasiado ambiente a pista de esquí.

En Esquel no tenemos interent por lo que no hay blog esa noche. Comer, dormir i a las 9:45h de la mañana siguente sigue el viaje por la 40.

Al final conduzco 14h, 1210km, por pistas en su mayoria. Vemos guanacos, conejos, ovejas, vacas, avestruces (las parientes argentinas),... y algún que otro coche i pueblo esporádicos. En un momento dado, pegamos una leche a los bajos del auto y empieza a perder nafta. Salimos de la 40 hasta Gobernador que hay petrolera a llenar. Aquí nos damos cuenta que el coche también hace un ruido raro. Cogemos de nuevo la 40 y hacia tres lagos. A media pista nos dan las 12h i celebramos el nuevo año con empanadas de la cena de ayer y un vino que nos han dado unos alemanes por ayudarles a cambiar la rueda de su auto pinchada.

Seguimos.

A 60km de Calafate pinchamos, al cambio de pista a asfalto. Venga, salir y a cambiar de nuevo una rueda (ahora nuestra). Vamos muy cortos de nafta, en tres lagos no les quedaba y no hemos podido repostar. Encima perdiendo.

Vemos Calafate cerca, el coche empieza a pararse. Aprovechamos la inercia para coger una bajada delante nuestro. Al final de la bajada la cosa ya no puede seguir, paramos al margen, cerramos el auto y a pie a Calafate.

1km y encontramos el control policial. Check-in. Nos indica donde hay una petrolera y a andar. De camino una patrulla para a ayudarnos y nos acerca. Llenamos una garrafa de 5l con súper y a la comisaria por si pueden llamar a un taxi. Al final nos acercan.

Le metemos la nafta al auto y para el Hostel. Està abierto pero no hay nadie en recepción. Vamos a otro Hostel e igual. Al final a las 4:30h llega un chico y nos da una habitación donde dormir hasta el check-out de las 10h.

Calafate!!!!!!!!!!!

Catalanes, esos que quieren un país, dentro de otro país!!!!????

Este apartado en lengua latina, va por todos aquellos amigos hechos en Argentina (que no son pocos), y que se pierden un poco con el catalán. Para los amigos Catalanes, lo sentimos, pero dejaremos nuestra lengua materna para que nos podamos entender todos, aún que nos parezca raro comunicarnos así.

Estamos en Bariloche. Salimos de Mendoza el 29 a la 1h de la madrugada y llegamos a Malargüe a las 5h. Martín flipó un poco... dormimos unas horas y a las 11h nos levantamos, reservamos en Barioche y salimos de nuevo con el coche sobre las 12. Después de unas 10h de conducción, calor, mucho desierto, pocas curvas, i un bocata-mortadela que daba miedo, passado un control policial llegamos a la tierra de los lagos.

Hemos recorrido 1260km, nos quedan unos 2000km hasta Calafate más los de volver. De momento no hay Hostel tan familiar como el vuestro de campo base, aúnque no hemos tenido mucho tiempo para disfrutar en Malargüe.

Mañana por la mañana relax y luego a seguir bajando.

Tenemos poco tiempo y los kilómetros son muchos, aún asi os llevamos con nosotros.

RN 40

Veient que des de la finalització de l'expe Aconcagua les visites del blog no augmenten massa, em decidit que potser és una bona opció seguir relatant les nostres aventures sud-sud Americanes.

Amb "petits" problemes en la recuperació del material de l'expe (nosaltres fa dos dies que som aquí Mendoza i els petates no han d'arribar fins avui a les 19h), la nostre sortida cap al "cul del món" s'ha retrasat i el cost del cotxe es quadriplica, degut a la temporada alta de merda. De les 9h que teniem que sortir, la cosa passa a les 19h, moment en que marxarem a Malargüe a 400km d'aquí. Gasolina a muerte, cafeïna en vena i més de 3000km d'anada amb els corresponents de tornada a recòrrer abans del 8 de Gener a les 17h de la tarda, ja que a les 19h pillem bus a Buenos Aires, per pillar l'avió el dia següent i tornar a Catalunya.

Info de la ruta i links a:

http://es.wikipedia.org/wiki/Ruta_Nacional_40_(Argentina)

Nova etapa

Amb 600g de carn al nostre estòmac i una mica de syrah, la idea ara és llogar aquesta tarda un cotxe i fer la mítica RN40 que travessa la patagònia en 10 dies i escalar-la en gel. L'aventura Ackon-Cahuak ha acabat, no tant bé com voldriem, però per ser la primera expe nostre, sense suport aliè (a part de mules i el que podiem espiar de guies), pringant com cabrons, arribar a 6500 i 6600m no està gens malament.

D'anar amb guies a anar sol hi ha un pas enorme, i de la seguretat absoluta de fer cim (o gairebé absoluta) d'una empressa que cada any posa X pavus al cim, a provar-ho tinguent uns pocs cims d'Alps, Pirineus i Atles, tinguent que lluitar per allò més bàsic... la cosa canvia i molt.

Vam pringar mazo i la veritat és que a Mendoza molts flipen per com feiem les coses. Encara avui xerravem amb expes que marxaven i ens demanaven consells, ajudant a l'empressa a vendre més material del que tocava a la seva botiga.

Demà, si tot va bé marxem cap al sud, molt al sud de l'hemisferi amb el mateix nom. Ara el blog ja perd la seva funció dons l'aconcagua ja ha acabat, però bé, potser seguin actualitzant amb el que ens passa durant el nou projecte. Ara per ara em de trobar un cotxe.

PATAGONIA!!!!!

Baixada

A les 8h sona l'alarma. Recollim el poc que ens falta, pleguem la tenda i a les 9:30h sortim de plaza de Mulas. Una vintena llarga de kilòmetres ens separen de la sortida del parc. Sorra, pedra, herba,... tot tipus de terreny que ens tritura els peus durant les 6h que fem durar la baixada (per pujar en són 12h).

Arribem al punt de control de Horcones, entreguem els papers del parc i fem temps mentre esperem el "transfer" que ens portarà a Mendoza. Mengem un parell de barretes de xocolata (rotllo "huesitos"), que representem els nostre esmorzar i dinar. Ens reservem pel sopar, tot i que tampoc tenim massa gana.

A les 17h sortim i arribem a les 19h i algu. Al Hostel som rebuts de puta mare. Cervessa gratis pels andinistes! Ens dutxem de veritat per primer cop en 13 dies, dos cops. Els petates amb totes les nostres coses arribaran demà, de moment ens arreglem amb una muda que portavem a sobre i una altre que teniem guardada a l'Alberg. Seguim amb les mateixes botes.

Amb ampolles enormes als peus ens arrosseguem bastants carrers fins al "tablao", on segons la lonely fan els millors "lomitos" de Mendoza. Per 20€ (els dos) ens fotem un lomito i mig de la òstia per cap (entrepà de bistec amb ou, formatge, tomata, bacó,...) i una ampolla de Malbec/merlot, que no mata massa, aigua i conga-cola.

Al tornar a l'Hostel, amb taxi, farts de patir com cabrons caminant inútilment amb els peus trinxats, ens despedim de la expe amb la qual vam compartir bastants dies de camp base, atac, i baixada, que estaven fent "l'últim" sopar a l'Hostel abans de tornar a casa.

Demà relax i a provar el "bife de chorizo" (bistec totxo) de 600g del restaurant "Facundo"... Carne!