Baixada

A les 8h sona l'alarma. Recollim el poc que ens falta, pleguem la tenda i a les 9:30h sortim de plaza de Mulas. Una vintena llarga de kilòmetres ens separen de la sortida del parc. Sorra, pedra, herba,... tot tipus de terreny que ens tritura els peus durant les 6h que fem durar la baixada (per pujar en són 12h).

Arribem al punt de control de Horcones, entreguem els papers del parc i fem temps mentre esperem el "transfer" que ens portarà a Mendoza. Mengem un parell de barretes de xocolata (rotllo "huesitos"), que representem els nostre esmorzar i dinar. Ens reservem pel sopar, tot i que tampoc tenim massa gana.

A les 17h sortim i arribem a les 19h i algu. Al Hostel som rebuts de puta mare. Cervessa gratis pels andinistes! Ens dutxem de veritat per primer cop en 13 dies, dos cops. Els petates amb totes les nostres coses arribaran demà, de moment ens arreglem amb una muda que portavem a sobre i una altre que teniem guardada a l'Alberg. Seguim amb les mateixes botes.

Amb ampolles enormes als peus ens arrosseguem bastants carrers fins al "tablao", on segons la lonely fan els millors "lomitos" de Mendoza. Per 20€ (els dos) ens fotem un lomito i mig de la òstia per cap (entrepà de bistec amb ou, formatge, tomata, bacó,...) i una ampolla de Malbec/merlot, que no mata massa, aigua i conga-cola.

Al tornar a l'Hostel, amb taxi, farts de patir com cabrons caminant inútilment amb els peus trinxats, ens despedim de la expe amb la qual vam compartir bastants dies de camp base, atac, i baixada, que estaven fent "l'últim" sopar a l'Hostel abans de tornar a casa.

Demà relax i a provar el "bife de chorizo" (bistec totxo) de 600g del restaurant "Facundo"... Carne!