8 hores per pujar a l'avió i demà a aquesta hora ja serem a Buenos aires on començarà tota la moguda. L'últim sopar japonés de l'any, l'última nit en la comoditat d'un llit, una dutxa calenta, aigua corrent,...
Últim dia utilitzat en embotir el material a les motxilles, intentant no sobrepassar els 40kg que podrem portar en total, acabant de comprar coses, fent llistes de medicaments, posant pelis i jocs a la psp,.. tot enmig d'un pont de merda (pels qui em de comprar coses) i que maleeixes a cada instant els últims sis mesos en què ho podies haver lligat tot de sobres.
A partir d'ara la actualització del blog és incerta, potser ho podrem fer des de el camp base o potser ho haurà de fer algun conegut a partir de trucades o sms, ja es veurà, de moment només tenim clares dues coses:
De pensar una idea a estar a poques hores de materialitzar-la hi ha un pas enorme. És com saltar en paracaigudes, no penses, et deixes portar i al final quan reacciones estàs caient durant 50 segons, a un ou de kilòmetres per hora a 4000m del terra.
L'altre és que tenim entre mans una oportunitat que molts tant sols poden somiar i som veritablement afortunats de poder-nos encarar a un 7000m, de la manera que ara mateix tenim pensat: dues persones, de la manera més independent possible i tot fet per nosaltres.
Així dons, amb una ampolla de vi blanc corrent ara mateix per les meves venes, l'estómac a rebentar de sushi, tres euros al compte corrent i sis mesos a l'esquena preparant tot això només puc dir un ¡A la mierda, i fins d'aquí un mes!
A cuidar-se!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada